El davanter de 32 anys, Cristiano Lucarelli ha fitxat pel Parma italià després del seu pas pel Shaktar Donest Ukrainés.Lucarelli al 2003 jugava amb el Torino, a la Serie A (la primera divisió italiana), en aquell moment cobrava 1,2 milions d'euros anuals, al 2004 va fitxar pel Livorno, que jugava en aquell moment a la segona divisió italiana, tenia ofertes d’altres equips com ara el CSKA Moscou que li oferien 2,5 milions d'euros anuals. Però el Livorno era el seu equip de tota la vida i no va dubtar en anar a jugar quan li van oferir la possibilitat tot i cobrar 600.000 euros, la meitat del que feia fins aquell moment al Torino i menys d'una quarta part del que podria cobrar al CSKA i a més en una categoria inferior com era la Serie B. Una volta firmat el contracte, ell mateix va declarar que mai pensaria en deixar el Livorno a no ser que l’equip en tragués benefici de la seva sortida.
Va ascendir amb el Livorno a la serie A i després de quatre increïbles anys a les files del club amaranto, va marxar cap a terres ucraines on ha estat esta temporada.
Ara torna a Italia a jugar, al Parma, però el record que ha deixat a la Associazione Sportiva Livorno Calcio, és inoblidable.
"Per l'Unione Sportiva Livorno,
pei suoi baldi, gloriosi, campioni,
s’alzi l'urlo dei nostri polmoni:
hip hurrà, hip hurrà, hip hurrà!"
4 comentaris:
tutti pasi per lucarelli!!!!!!!!!
xro el tio ste no juga en els miserables...jijajajaj, i avoltes en JASSAU (cuan no es tira del barco clar) m´antens lo k yo vullc vindre a referirme.
Luca porta el jersei del color de la camisa de jassau, fixa't i voràs. De lo del barco... dir-te que al final tb tinc copa...
tu saps d masa k en els quarts de final, semifinal i final el vam trobar a faltar x la teua gran entrega i es va notar mol la teua ausencia... es k hem ixit d una gran escola i cantera (la del patronato) i que a voltes el dones conter la utilitat q tenen les coses que alli tas enseñat com x exemple les punteraes, encara men recorde el equipo k tenieu canto kuki i tu, les zambombaes i punteraes anaen tocanse jjajaj...
En 8 o 9 anys, o quan jugavem al patronato, recorde com vaig marcar un gol directe de porteria a porteria i, Monolo me'l va anular. Ahí es va acabar la meua carrera esportiva fins que la ilusió de jugar amb Jassau i donar-ho tot per l'equip va fer resorgir el meu esperit per si mateix.
Eixe any vam empatar un únic partit i pq vam falsificar l'acta.
Publica un comentari a l'entrada